teoria
Resum teòric dels aspectes bàsics de la gramàtica catalana
el gerundi i el participi
1 el participi
• gramaticalment equivalent a un adjectiu, és la forma que apareix en la major part dels temps compostos.
• Es caracteritza, com l'adjectiu, per tenir flexió nominal (de gènere i nombre): aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes.
• Concorda amb el complement directe en el cas que aquest vagi expressat per un pronom definit: el, la, els i les ( l'he sentida, els he portats, les he escrites ).
1.1. Els verbs acabats en -ndre fan el participi en -ès
1.2. Els verbs acabats en -ldre fan el participi en -olt o -ut
1.3. Els verbs acabats en -èixer fan el participi en -gut
1.4. Els verbs acabats en -ler fan el participi en -gut
soler -> solgut, valer ->valgut, voler ->volgut
1.5. Altres participis irregulars
2el gerundi:
• gramaticalment equivalent a un adverbi.
• és la forma utilitzada sovint per a expressar la durada o simultaneïtat amb altres accions.
1. El gerundi expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal.
- Va entrar a la casa baixant per dins de la xemeneia
- Treballant així, no acabarem mai.
- Les sol·licituds s'han de presentar seguint el procés establert.
2. No pot expressar un fet que sigui conseqüència d'un altre, o que passa a continuació d'un altre.
- Va caure de la moto
trencant-sei es va trencar el braç. - Van anul·lar la reunió,
convocant-lai la va convocar per a la setmana següent. - La comissió va estudiar el reglament,
aprovant-loi el va aprovar tot seguit.
3.Aquesta forma verbal és part integrant, com a segon terme, de les perífrasis verbals:
- Durativa: estar + gerundi (estan jugant a futbol)
- Reiteratives:
- anar + gerundi: ho va explicant.
- seguir + gerundi: ho segueix explicant.
- continuar + gerundi: ho continua explicant.
4. El gerundi té també una forma composta: havent sortit.