teoria
Resum teòric dels aspectes bàsics de la gramàtica catalana
Internet Explorer és un navegador MORT! Si us plau, utilitzeu un altre navegador.
entesos!
Resum teòric dels aspectes bàsics de la gramàtica catalana
L' H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants. Només es conserva per tradició literària ja que sona muda. El seu nom és hac.
• ham, harmonia, hereu, heroi, heura, hexàgon, higiene, hissar, hivern, home, honest, hora, hort, hospital, hotel, humil, humor, humà, hàbil, hèrnia...
• el verb haver i els pronoms febles hi i ho
he, has, havia...
• les paraules formades amb els prefixos hemi-, hetero-, hipo-, hidro-, higro-, hiper-, homo-
hemicicle, heterodox, hipopòtam, hidrologia, higrometria ...
• ahir, subhasta, subtrahend, tothom, vehicle...
• alguns mots cultes:
adherir, anihilar, cohesió, exhalar, exhaurir, inherent, menhir, prohibir...
• exclamacions:
ah, oh...
COMPTE!
La hac, quan no és pas muda, s'anomena "h aspirada" o - encara millor - "h bufada". Es tracta d'una "h" amb so consonant. Aquest so és propi de mots manllevats, i no s'apostrofa.
Pet tant, escrivim:
En canvi, si la hac no és aspirada, sí que s'apostrofa:
Així, doncs, escrivim: