teoria
Resum teòric dels aspectes bàsics de la gramàtica catalana
Internet Explorer és un navegador MORT! Si us plau, utilitzeu un altre navegador.
entesos!
Resum teòric dels aspectes bàsics de la gramàtica catalana
Davant d'una consonant, la pronunciació no ens indica sempre si cal escriure una m o una n:
EXEMPLE: ambició, embenar, combatre, rambla, ample, company, exemple, emmetzinar, immens, commoure, gemma...
COMPTE: els mots compostos com: granment, tanmateix, benmereixent, benparlat, enmig... s'escriuen amb n.
EXEMPLE: camfora, triomf, nimfa, amfibi, amfiteatre, simfonia...
COMPTE: els mots que comencen pels prefixos:
Però:
EXEMPLE: enviar, invasió, canviar...
COMPTE: s'han de escriure amb m aquestes paraules:
tramvia, duumvirat, triumvirat, circumval·lació, circumvolució...
(el prefix circum- s'escriu sempre amb m)
EXEMPLE: àngel, angina, anxova, benzina, branca, bronze, canvi, condició, congre, conquilla, conreu, encertar, encomanar, engynier, enjoiar, enlairar, enllaçar, enlluernar, ensabonar, envestir, enxiquir, esponja, honra, indici, injusta, inquiet, interval, invitar, minvar, onze, orenga, pangrama, pensar, planxa, renda, rínxol, trencar, ungla, untar, venjar.
COMPTE: s'han de escriure amb m aquestes paraules:
somriure, premsa, comte (títol de noblesa), empremta, impremta, tramvia, triumvirat...
i tots els mots començant amb el prefix circum-: circumferència, circumstància, circumvolució...
La lletra y tot y que pertany a l'alfabet català només la podem trobar combinada amb la n per formar el digraf ny
bunyol, banya, cabanya, juny, puny...