teoria
Resum teòric dels aspectes bàsics de la gramàtica catalana
les vocals o/u àtones
La coincidència de so de la o i de la u àtones també origina dubtes que es poden resoldre si se segueixen les regles següents:
1 A l'última síl·laba de la paraula.
els substantius masculins que acabin en [u] normalment s-escriuen amb -o:
exemples: gerro, toro, suro, carro
excepcions: museu, correu, tribu
els noms i adjectius que fan el plural en [us] normalment s-escriuen amb -os final:
| exemples: | excepcions: |
| abús -> abusos | museu -> museus |
| gras -> grassos | actiu -> actius |
| bosc -> boscos | motiu -> motius |
| feliç -> feliços | europeu -> europeus |
| anís -> anissos |
2 A l'interior de la paraula.
Notem que la lletra que cal escriure ve indicada per la pronunciació d'un altre mot de la mateixa família (raons etimològiques).
| s'escriu o | derivat de: | s'escriu u | derivat de: |
|---|---|---|---|
| foscor | fosc | duresa | dur |
| novè | nou | llunyà | lluny |
| pomera | poma | gruixut | gruix |
| boirós | boira | fuster | fusta |
| s'escriu o | malgrat: |
|---|---|
| collir, sortir, volgués, pogués... | cull, surt, vulgui, pugui... |
Activitats per practicar
100 101 102 103 104 202 203 204 205 206 207 208 209 210 211 212 213